Perdetga

Dil temps dil pelegrinadi si Nossadunna

Il temps ch’ei vegneva pelegrinau en fuolas ad Acladira tier Nossadunna dalla Glisch s’auda daditg al vargau. Mo paucas persunas san aunc seregurdar da quell’acitivtad religiusa. La seniora Johanna Petschen che ha viviu per veta duronta a Trun e Schlans e che gauda oz la sera sontga ella Casa s. Martin a Trun, seregorda aunc da quei temps. Ella ei naschida ils 6 da december 1920 e sco buoba e giuvna, mo suenter era sco dunna e mumma da tschun affons, ha ella visitau stedi la baselgia da Nossadunna dalla Glisch.

Da Vrin e Medel

«Quell’activitad da pelegrinadi ei tschessada entuorn ils onns 1940 e 1950, surtut cura che sur Carli Fry – il beneficiat da lu – ei vegnius malsauns. La glieud vegneva d’entadem la Lumnezia, dalla Foppa, da Tujetsch e Medel. Tuts a pei e schend paternos naven da leu nua ch’els habitavan. Ils pli fervents eran denton schon ils Lumnezians», seregorda Johanna Petschen, naschida Cathomas. Daco savev’ins lu danunder che quels pelegrins derivavan: «Ils ins savevan ins distinguer vid il lungatg, ils auters vid la vestgadira. Tgi che vegneva ord la Val Medel ni la Val Tujetsch era pil pli buca vestgius sco ils auters. Cheu a Trun eran nus endisai cun auter, damai che nus havevan cheu la fabrica da ponn. Bia glieud luvrava leu e saveva era cumprar vestgadira.» Suenter ils onns 1950 hagi ei bein aunc dau activitads da pelegrinadi, mo buca pli ella fuorma d’avon.

Baselgia fullanada

Sper la gronda fiasta dil Num da Maria mintgamai l’emprema dumengia dil settember cumbinada cun ina processiun, eran ils survetschs divins dallas sondas da Cureisma allas 10.00 ils dis dallas grondas fuolas a Nossadunna dalla Glisch: «Lu vegneva fetg bia glieud al priedi e la penetienzia, meinsvart havevan buca tuts plaz en baselgia. Per schar plazs als pelegrins stevan biars da Trun lezs dis a casa.» Bein enconuschenta eri denton era la processiun da Venderdis sogn dil crest siadora, fagend staziun sper mintga sontget. Per la fiasta dil Num da Maria mava la giuventetgna si Acladira per far tschupials: «Lezza messa haveva liug ordaviert per che gie tut sappi assister.» Pigl auter – aschia seregorda Johanna Petschen – vegneva ei fatg messa mintga di egl uclaun d’Acladira. Las pelegrinas ed ils pelegrins arrivavien cun saccados: «Els mavan lu a gentar enzanua sin in crest. Daners per ir a gentar en in’ustria havevan biars buca.» Ils pelegrins erien pil pli carschi. «Buobanaglia vesev’ins darar. Ils carschi levan buca vegnir disturbai enten far oraziun», di Johanna Petschen che ha instruiu scola da lavur a Trun e per part era a Schlans.

Nossadunna – la venerada

Che Nossadunna vegneva venerada da biars demuossan buca mo las baselgias fullanadas duronts ils survetschs divins, mobein era la gronda collecziun da tablas votivas fixadas per part vid las preits en baselgia. Venerada vegneva Nossadunna era da Johanna Petschen: «Jeu sun serendida bia si Nossadunna ed ella ha tedlau quei ch’jeu ha detg. Ella ha adina gidau mei – magari forsa cun empau retard.» Per ella ei sur Carli Fry staus da grond’impurtonza per Nossadunna dalla Glisch: «El ha fatg enconuschents il liug cun sia baselgia e ha promoviu il pelegrinadi.» Sur Carli Fry hagi era dau ductrina a Trun, denter auter ad ella.